La reblada

La reblada és el recurs que utilitzem per a unir peces planes de poc gruix, en les quals es pot arribar a provocar una tensió interna i es podria deformar. La reblada el que fa és evitar que passi aquest fenòmen.

Rebladora i reblons passats d'alumini.

L'element que fem servir és el rebló.

El rebló s'introdueix en uns forats fets abans en les peces que hem d'unir. Una vegada que les peces queden sobreposades (els forats coicidiran), s'ha de picar fins formar una cabota que es formarà en l'extrem. El resultat de picar fins formar una cabota, dóna com a resultat la compressió entre les dues peces. Aquesta compressió impossibilita el seu moviment.

El cap dels reblons poden tenir diverses formes. El material pel qual està format el rebló, és molt divers, ja que depen de la força que hagi de fer la unió. Podem trobar d'acer suau, coure, alumini...

Existeixen varies maneres de distribuir les reblades per fer les unions:
 - Unions per a recobriment (dues peces se sobreposen).

 - Unions per a cobrejuntes (dues peces estan juntes i en el mateix pla per mitjà d'una planxa, que   agafa les dues peces a unir).

 -  Unions amb dues cobrejuntes (les peces estan en el mateix pla, juntes i unides per mitjà de dues planxes, una en cada cara).